Oftalmología Pediátrica
L´ull dels infants té unes peculiaritats que el diferencien de l´ull de l´adult (no es pot considerar un ull en petit). Es tracta d´un ull en desenvolupament, immadur, més elàstic i més reactiu a fenòmens externs. Pateix malalties pròpies de l´edat pediàtrica i és per això que cal que els seus problemes siguin manegats per un especialista en Oftalmologia Pediàtrica.
Tenir cura de la correcta evolució de la visió dels infants és determinant per què són uns anys que marcaran la visió i permetran el desenvolupament integral de la persona.
El creixement anatòmic de l´ull es va produint lentament, però els canvis funcionals es produeixen d´una manera vertiginosa. Un nadó té una capacitat visual molt baixa (inferior al 10% de la visió d´un adult) i va millorant fins a assolir el 100% entre els 5 i els 7 anys. Qualsevol trastorn durant aquest període pot provocar una detenció en el procés de maduració visual.
Les malalties oculars més freqüents de les que s´ocupa l´oftalmòleg pediàtric son:
Defectes de refracció (defectes d´ulleres o ametropies):
Es tracta de tres tipus de defectes: hipermetropia, miopia i astigmatisme. Els símptomes que poden delatar aquests defectes són: visió borrosa, cefalea (mal de cap) o astenopia (dolor ocular després de forçar la vista). La seva correcció es fa amb ullera o amb lents de contacte (lentilles). Som pioners en la prevenció de la progressió de la miopia infanto-juvenil amb col·liri d´atropina. Els defectes de refracció poden ser detectats en nens molt petits, tot i que encara no parlen (es tracta d´una prova objectiva, que no exigeix la seva col·laboració).
Estrabisme:
És la desviació anormal d´un o dels dos ulls en algunes de les posicions de la mirada. Es pot tractar d´una desviació horitzontal (cap en dins: endotropia; cap en fora: exotropia) o d´una desviació vertical (cap amunt: hipertropia; cap avall: hipotropia). L´estrabisme a part del problema estètic que genera, pot provocar importants problemes d´estereòpsi (visió binocular). Això es tradueix a la pràctica en dificultats pel càlcul de distàncies i visió del relleu (pel·licules en 3D). Els nens amb estrabisme solen presentar més dificultats motrius per aquest motiu.
Qualsevol nens que tingui estrabisme de manera intermitent ha de ser valorat per un oftalmòleg pediàtric als 6-7 mesos d´edat. Si la desviació és permanent, la revisió ha de ser immediata.
L´estrabisme pot ser corregit amb ullera, cirurgia o totes dues coses. La cirurgia d´estrabisme consisteix a aïllar els músculs extraoculars i reforçar-los o debilitar-los de la manera que convingui en cada pacient. En els nens, és un tipus de cirurgia que requereix anestèsia general.
Obstrucció llagrimal:
La llàgrima es forma a la glàndula llagrimal i lubrica la superfície anterior de l´ull. Un cop ha fet la seva funció, es drena a través dels punts llagrimals i arriba al nas a través del conducte nas-llagrimal. Quan aquest trajecte està obstruït, parlem de dacrioestenosi o obstrucció de la via llagrimal. En els infants es manifesta per epífora (llagrimeig) i secreció conjuntival des del naixement. És característic que l´ull no estigui vermell (pot estar-ho si s´hi afegeix una conjuntivitis). Durant els primers mesos de vida se soluciona espontàniament amb l´ajuda del massatge llagrimal. Si no ho fa, caldrà sondar la via lagrimal a partir de l´any de vida.
Infeccions:
Els oftalmòlegs ens ocupem de les infeccions que afecten les parpelles i òrbita (cel.lulitis preseptal i orbitària), les que afecten la via llagrimal i les que afecten directament al globus ocular. La delicadesa dels teixits oculars i les possibles lesions residuals que poden provocar les infeccions, ens exigeixen un excel·lent coneixement dels gèrmens que afecten aquesta zona i dominar la manera més adequada per tractar-les. Els gèrmens que afecten l´edat infantil tot sovint són diferents que els que afecten els adults.
Tumors oculars:
Són patologies molt poc freqüents però que poden tenir greus conseqüències sobre la visió i a vegades, sobre la vida de l´infant (tumors malignes com el retinoblastoma). Cal tenir els coneixements per diagnosticar de manera precoç aquest tipus de patologia.
Traumatismes oculars:
Són un dels tipus de patologies més freqüents en l´edat infantil. La majoria sèn lleus i sense importància. En d´altres ocasions poden provocar una perforació del globus ocular que pot requerir cirurgia urgent. Cal conèixer els signes indicadors de perforació ocular i manegar aquesta incidència de la millor manera possible. En moltes ocasions cal tractament antiinflamatori i/o antibiòtic.
Consells d´higiene visual:
L´ús cada cop més prevalent de les pantalles de visualització en l´edat pediàtrica (ordinadors, mòbils) fa obligatori que es compleixin les normes bàsiques d´higiene visual. L´equip multidisciplinari d´oftalmòlegs i optometristes pediàtrics garanteixen la transmissió d´aquests consells.
